1. |
Verd
04:09
|
|
||
Ja arriba es maquinista
El miren malament, si penses diferent
Que no comparin
Te fiques amb sa gent, t’escolten impacients
Que no s’enfadi
M’ha dit que:
Es teu color és el verd
Que tens els ulls de lliure molt marcats
Te curarà, fractures de clavícula amb ses mans
Ja torna es maquinista
Me troba molt sovint, ho acaba aconseguint
Ningú l’admira
Viatge dins sa ment, es més intel·ligent
Més cada dia
I m’ha dit que:
Es teu color és el verd
Que tens els ulls de lliure molt marcats
Te trobarà, perquè ell ha vist sa vida sense temps per descansar...
Crida, camí sense sortida i no,
No esperis en ser gran, que tot canvia
|
||||
2. |
Fort i no et moguis
02:04
|
|
||
Cridaré, pot esser que arribi massa tard
Un o s’altre, vulguis o no vulguis cedirà, nooo
No, no sé que t'he de dir, nina no ploris
Què ha passat, com ets així, te m’has quedat, mirant, mirant
De vegades sí, de vegades no, si no estàs aquí, no me sent millor
De vegades sí, de vegades no, si no estàs aquí, no me sent millor
Tornaré a escriure cançons umbilicals,
Casi sempre, don es cop de puny on no fa mal, nooo
Massa feres dins es llit, que ara no es fàcil
Pesa tant, i no puc dormir, si te m’has quedat, mirant, mirant
De vegades sí, de vegades no, si no estàs aquí, no me sent millor
De vegades sí, de vegades no, si no estàs aquí, no me sent millor
|
||||
3. |
Novembre dos mil vuit
04:17
|
|
||
No me surten ses paraules
Xerra més a poc a poc
Ja fas cara de cansada
Vine aquí devora es foc
Tenc serradís a dins es cor
Enfilat damunt els arbres
M'he perdut es mes de maig
Si segueixes ses petjades
No t’oblidis es tabac
Tenc serradís a dins es cap
No te toquis més ses ferides
Ets tu qui m’obliga a decidir
No hi ha ningú, no t’esperava
No hi ha més aigua dolça fins demà
Si et faig sentir poc estimada
Te'n pots anar a descansar
Ja tornam a estar com sempre
Xerra més a poc a poc
Rés perquè estiguis contenta
No trob calcetins p'enlloc.
Tenc serradís a dins es cor
No te toquis pus ses ferides
Ets tu qui m’obliga a decidir
Ja no puc contar més mentides
Acostumat a aprendre a consentir
M’és igual si estàs cansada
Sempre me fa falta més a mi
Un bon final de temporada
No significa res si estàs així
Acabarà com sempre
Somriures fluorescents per jo
|
||||
4. |
Lisèrgia
03:16
|
|
||
T’agraesc es detall que has tengut, perdent-te tant depressa,
M’és igual que s’enriguin de tu, si en prens et desconcentra
No en vull,
Pero m’agrada s’efecte,
No en vull
Sempre en deix un poquet per tu
Ja t’avís que si vas més a lluny, no perdis sa recepta,
No li provis de dir a ningú que som d’aquest planeta.
No en vull,
No sé res ni m’importa
No en vull,
Sempre en deix un poquet per tu…
en deix un poquet per tu…
en deix un poquet per tu…
Robert Crumb em contempla
Puc escriure amb colors
Desvestit s’està molt millor, trobaré es teu lloc.
No en vull,
Pero m’agrada s’efecte,
No en vull
No se res ni m’importa,
No en vull…
|
||||
5. |
Marat Safin
03:00
|
|
||
Marat Safin, digues què vols, què necesites més,
Digues què tens
Marat Safin, ja no fas bonda ni dormint
Tens un Open a Singapur
Començarà sense tu
Posa’t tranquil, no val la pena, no la miris més
No ho contaré
Marat Safin, si tu beus vodka jo també
Quina festa que s’ha montat
Direm que estàs lesionat
Deu dividit per vint, multiplicat per cent
No pensis en això que no és un bon moment
No te res no és artificial,
Una aspirina normal
Marat Safin un altre pic avisa
Marat Safin un altre pic avisa
Marat Safin un altre pic avisa amb temps
|
||||
6. |
Margalida
03:05
|
|
||
No me queden pensaments,
Que me facin tornar enrere
Si sé que tens els ulls tancats,
Quan cantes a dins sa banyera
Nina no te puc sofrir
Diré que no te vaig sentir
Ets molt mala d’aguantar, Margalida
Ja no tenc remordiments,
Aquí ningú no s’ho esperava,
Perquè has deixat de respirar,
Més prest de lo que me pensava
Tanmateix, quan arribi veuré sombres d’amagat
Deixa'm fer, és una música que tenc a dins es cap
Cremaré, ses cortines de ta mare en es sofà
No tornaràs a protestar, Margalida
Nina no te puc sofrir
Diré que no te vaig sentir
Diré que ho eres tot per mi
No tornaràs a protestar,
És que ets molt mala d’agondar,
Margalida
|
||||
7. |
Pàgina en blanc
03:08
|
|
||
Set dies donant exemple,
I no m’ho crec
Gin-tònic i te de menta,
I m’ho meresc
Ja ho sé, si te'n vols anar, te'n vas
Si tu vols te'n vas,
Si tu vols te'n vas,
I te deix fer en pau
Concentra’t, pàgina en blanc,
Tu fas que comenci, tampoc era per tant.
Tres segles anant de compres,
No m’ho crec
Perfum i coixins amb ordre,
I m’ho meresc
Ja ho sé, si t’en vols anar, te'n vas
Si tu vols te'n vas,
Si tu vols te'n vas,
I te deix fer en pau
Concentra’t, pàgina en blanc,
Tu fas que s’acabi, no n’hi havia per tant.
Ni rei, ni imperi, són tant importants
Com un confit a dins ses mans
Concentra’t, pàgina en blanc,
Tu fas que comenci, tampoc era per tant.
Concentra’t, pàgina en blanc,
Tu fas que s’acabi, no n’hi havia per tant.
|
||||
8. |
Sintra
03:48
|
|
||
Són a dins dels teus cabells,
Són a dins dels teus cabells, a punt d’entrar en combat
Cremallera oberta, fingirem sentir la mar
Uuuuuuuuuuh
Dorm desperta en es sofà
Quan somia veu infants plorar
Dona’m aire, enclòs a dins d’un llit i mort de fred,
No me pots faltar
Dona’m ombra, ned a dins d’un llac i mort de set,
No me pots faltar
Uuuuuuuuuuh
Dorm desperta en es sofà
Quan somia veu infants plorar
En el fons som iguals
Tots som iguals
Vull que estiguis amb jo per sempre
Pa pa pa pa
Tanmateix som iguals
Tots som iguals
Vull que estiguis amb jo per sempre
Pa pa pa pa
|
||||
9. |
Turista
04:17
|
|
||
Tenc dematins, tenc tendències suïcides
Tens un cap de porc en ses mans
Te sents impotent, delegat de cultura
Esper que no m’estiguis mirant
Tant si vols me jec damunt es fang
Tornes dolent, ets una altra persona
Ja has tornat a rompre es mirall
Bocins de talent d’una infància perduda
A tu què t’és que vagi descalç
Escolta bé què fa i no pensis tant
Mira meam que es teu destí canvia
Mira meam que et fa falta…
Camins, neveres cap a Barcelona
Fogim, després de tot això s’enfonsa
Turista
Morques de fum, tots estrets en comuna
Fòssils sense pell a ses mans
Damunt es llençols no n’encertes ni una
Esper que no te moris de fam
Tant de trull que fa, no desesperis, tornarà
Mira meam que es teu destí canvia
Mira meam que et fa falta…
De temps perdut darrera teu, fas empegueir tompare
Defensa’t tu, no m’escolteu, nomes puc sentir campanes
Darrerament sa por
avui capvespre m’acompanya
No te'n vagis de to
Caragolet bover treu banya
|
||||
10. |
Bradley
04:26
|
|
||
Punt i s’ha acabat, ja no sap ben bé què passa
Vols un trosset de mi, espera’t aquí un segon.
Torna, no m’has contestat, dijous a les sis han quedat.
Deu d’es dematí, aprèn a berenar amb cervesa
No ha rebut cap avís, comença a ser perillós
Pensa si fa bé o no, estreny es desig amb ses dents
Escoltes aquella cançó, t’excita si penses en ell…
… Ja has sofrit bastant …
Ves-te’n tot d’una
Bradley, Bradley, deixa’m
Ja no tens cura
Bradley, Bradley, ves-te’n, ves-te’n
Necessites un favor, tothom sospita
Vol estar segur del tot, com més a prop millor
Fa mitja hora tard, deu contar es minuts que falten
Surt es contestador, ja torna a esser perillós
Entra, i seu mentrestant, ses mans li tremolen de por
… Ja has sofrit bastant … Ves-te’n tot d’una
Bradley, Bradley, deixa’m
Ja no tens cura
Bradley, Bradley, ves-te’n, ves-te’n
Necessites un favor, tothom sospita
Vol estar segur del tot, com més a prop millor
Sempre vas endarrer de si podràs, de si tendràs
valor. Jo crec que no.
…Ves-te’n tot d’una
Bradley, Bradley, deixa’m
Ja no tens cura
Bradley, Bradley, ves-te’n, ves-te’n
Sempre vas endarrer de si podràs, de si tendràs
valor. Jo crec que no.
|
||||
11. |
Final Feliç
03:16
|
|
||
No vull cap disculpa, respira tranquil·lament
En Joan Petit quan balla, no mira endarrere,
Som un nin perfecte, som quasi desconegut
Desferma’m tot d’una, tenc molta juguera
Tenc set, tenc set, tenc set...
Beu, beu...
Sa veritat compensa, si duus un secret damunt
No t’acab d’entendre, m’ha fuit sa juguera,
M’és igual conviure, en òrbites diferents
En es banc d’Espanya, s’hi fa una mentida
Tenc set, tenc set, tenc set...
Beu, beu...
Caurà un satèl·lit just damunt cateva,
Esper que no m’haguis entès,
Amb quin criteri vols sortir avui vespre,
Si et quedes pàl·lid per res... res... res... res... res...
|
||||
12. |
Eufòria
04:50
|
|
||
Deu segons envant, de sucre i de sal
Gavines fent-me costat, és hora de sopar
Vestirem d’absurd, de s’arbre dels vençuts
M’anima es pròxim estat, d’artista convidat
No m’esperis, ves-te’n a escriure en passat,
No moguis es dit d'on l'has posat,
Seràs eufòria, eufòria…
Foraster, d’estiu i d’hivern, no tornis a entrar,
Maldament respiris encens, ho havia deixat
Fumen opi sense consol, no perdis es control
Que m’enterrin de nit
Que m’espolsin de dia
M’han dit que has encoït, no és res....
No m’esperis, ves-te’n a escriure en passat,
No moguis es dit d'on l'has posat,
Seràs eufòria, eufòria…
|
||||
13. |
|
If you like Roig!, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp